Pàgina:Noveles (1906).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
11
tristeta

* * *

 Sota la volta qu'uneix los dos carrerons, en lo reclau format per la diferencia d'alineació del passadís de la casa que tanca aparentment lo carrer d'en Burgués, hi hà un taulell de mahons y montants corcats, ahont, avuy al día, 'ls aprenents del manyà, axís que tocan les vuyt, corren a seurhi, atropellantse pera conseguir lo millor lloch, provehits cadascú del seu crostó de pà, que sembla una barca de suro, en la qu'hi solen enquibir algun bunyol ò cúa de bacallà, com un vano mitx obert, y allí asseguts sens que'ls peus los hi toquin a terra, bellugant les cames avant y enrera, fan uns esmorzars sabrosos, com si's regalessin ab carn de ploma ò requisits primerenchs de ca'l Beco, qu'es delicia vèurels menjar y remey segur per fer venir l'apetit a qualsevol llemench ò malaltís, millor y més actiu que tots los amargants del apotecari, aprobat y segur com l'ensiam de ruques y espinachs ò llacsons y cosconilles.