Pàgina:Noveles (1906).djvu/161

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
157
caricatura

que'ls hi tornava jo. Vaig sortir del convit ab uns llavis que semblava que xiulés; casi be'm van pendre'l geste del petó, que se m'hi havían adormit.
 A les postres, los hi vaig endressar un brindis patriòtich, que tothom plorava; fins los criats que destapavan lo Champagne me van entendre com si cantés.
 «Aquests diables d'espanyols tenen una mímica que poden expressarse ab totes les llengues» deyan. Amigo, quan al final los hi crido: Víva la gran Fransa. Víva'ls nostres frères, los nostres germans majors!... «Nó, nó, no pas majors, — cridavan tumultuosament; — los cadets, allez; nousaltres som be los vostres germans per axò; los frères del Cid; mes non pas ab les vostres condicions. C'est trop; los petits germans dels héroes Castillans y Manchegos, vualá.»
 Varem sortir a un altre saló per pendre cafè. Tots me voltavan per estrènyem la mà y per tornarme a sentir. Los hi vaig fer una especie de relació de còm estava l'Espanya y còm teníam preparada la revolució per fer caure a Narvaez y lo