cipal, ab la Princesa als brassos, que nos feya adeu ab lo mocadoret blanch... La sanch que m'hagués demanat l'haguera vessada altra vegada per ella: per que allò era tractarme a mi, al Janet, com a testa coronada. ¡Y'n sé d'estimar jo quan veig qu'una persona's sacrifica!
Quan vaig arribar aquí, ja hi havía lo piló a un cap y altre de carrer per destorbar lo pas al acarreu. Y desde llavors lo marquès de Monistrol y'l de Sentmenat tenen d'anar contra direcció per entrar lo cotxe a casa. Ofesos de ser penyorats tantes vegades pel municipal, me van fer dir pel majordom qu'estavan cansats de treure moneda, y còm se podía compondre que no'n patís ningú. Jo: «que s'entengan directament ab la Reyna; es cosa d'ella.» ¡Cà! no'n van treure rès. Ab lo con qué, que si haig de llogar un carretó per entrar ò sortir feyna, carrego y descarrego al morro de la botiga. En aqueix punt tinch més fuero que la noblesa de la Riera de Sant Joan.
