En aquesta situació y abans de morir, vaig volguer sapiguer ahont me trobava, si havía atravessat de moltes llegües l'horisó y quína derrota seguía l'aparato.
M'enfilo com un gat de mar per la xarxa del globo, al mateix temps per repassar si hi havía cap fugida de gas; prench tota classe de precaucions, ficantme'l cigarro per la banda encesa dins de la boca aguantant la respiració. Per que si hi hagués hagut cap esclatament, ¡qui sab ahont hagueram anat a parar!
Un cop a dalt de la cúpula, giro la mirada a llevant y a ponent, amunt y avall, a veure lo quí descubría.
Rès. Tot voltat d'estrelles: una claror que cohía als ulls, com tocats per la pedra infernal. Un foch ò una brasa rodona de moltes hores de circumferencia, que'n saltavan ruxims d'estrelles fetes, que s'anavan colocant per ordre y disposició en lo lloch que'ls hi pertocava. ¡Quína maravella més hermosa! Semblava un criadero de diamants que brollessin en surtidors fent desmays tot al voltant d'aquella bola de foch.
Pàgina:Noveles (1906).djvu/206
Aquesta pàgina ha estat validada.
202
emili vilanova
