amunt y cinch avall, fins los hi sab greu qu'hi haja persones treballadores. Les hi sembla que les desacreditan; voldrían que totes fossin gandules com elles. Son de les que sempre van a mitges hores per no fer rès. Al dematí esperan les vuyt per tenir l'esmorzar a punt; fins a dos quarts de dèu no saben què fer, esperant los altres dos quarts per anar al Born. A les onze també esperan la mitja hora per tirar la col a l'olla, y tot se'n va en volguer sapiguer si son les dotze ò si n'hi mancan, que se'ls hi presenta l'home en aquestes preguntes y'l dinar no està a punt y tot son dubtes y disputes y el pobre pacient ò s'escalda'ls llavis, per que li treuen tot bullint y sobtat per taparli la boca, ò's té de passejar de la cuyna al corredor, esperant la vianda y dient los psalms al inrevès. Per axò te les he tretes; ¿vols jugar qu'encara no seràn al pis ja's tornaràn a barallar? Com que tenen qui les manté, no s'hi enfondan ab les qu'aneu escarrassades. ¿Fins a quína hora vetllaràs, Tristeta?
— No'm ficaré al llit. Si tinch tanta feyna!
Pàgina:Noveles (1906).djvu/34
Aquesta pàgina ha estat validada.
30
emili vilanova
