Pàgina:Noveles (1906).djvu/43

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
39
tristeta

y vint pessetes cada día, afanyats com a negres de Guinea, però refentse del malgasto de forses ab molt bona taula, moltes copetes, y compensant l'estragador treball ab fondes y convits en que hi corría la plata y no's quexava ningú de la generositat ni del seu paladar, ni del garbo ab que sabía llensar quatre duros.


* * *

 La seva mare, antiga revenedora del mercat de la Barceloneta que se havía acostat a la mata pera exercir lo seu dò de saludadora curant ullpresos, erissipeles y espatllats de pit, va retirarse del negoci de les llegums y vingué a conseqüencia de certa cura malograda qu'acabà, com acaban moltes probatures de medicina, enviant lo pacient al cementiri, y escapantse del tole-tole d'aquelles vespes de dònes ayrades que la volían presentar a la justicia per que li examinés la llengua ò la creueta del paladar y la ceva de mar ab que persignava les erissipeles. Se confinà voluntariament en aqueix carreró de