Pàgina:Noveles (1906).djvu/46

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
42
emili vilanova

tot ho trobava gojós y la felicitat animava'l seu rostre ab l'hermosa senyal dels qu'afavoreix. Ses cansons eran més tendres y s'afectava'l seu sentiment y li venían llàgrimes als ulls quan cantava anyoranses de la ausencia, dòls de l'ingratitut, planys de la gelosía ò totes aquexes tristeses de la mussa popular, que, no havent d'unir dots ni interessos, combina entre enamorats desavinguts los uns per tanta voluntat y'ls altres per massa cruesa.


* * *

Vivía en los dos extrems de la casa; de día al peu de la volta, de nit a dalt de tot, en un quartet blanch com una esclofolla d'ou, ab vistes al cel, qu'abans havía sigut alegre morada d'uns quants parells de coloms, qu'entre nuviatges y bodes havían aumentat fins a una trentena y que quan escampavan lo vol, atiats per la canya del senyor Jaume, feyan una bella clapa que's remontava com pera esmaltar la blavor del espay ab sos colors bellugadissos.
Pot contarse si n'era de matinera