Vés al contingut

Pàgina:Noveles (1906).djvu/48

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
44
emili vilanova

mostrés sa hermosura als aucells passadissos, s'engalanava y's feya'l tocat ab graciosos moviments de brassos, passantlos per sobre'l cap ab escayenta vivesa, mirantse y somrient com si's trobés tan bonica com les festejades donzelles de les seves cansons.
Després, endressada y composta no més ab les gales de sa joventut, s'acostava al quadro, y seria, pensativa, contemplava ab fixesa l'imatge, resant ab lo pensament pera demanarli qui sab quines fresseríes; se persignava després, somreya als angelets despedintse d'aquella única companyía que tenía al món, y se n'anava al treball baxant l'escala a saltirons, ab exa vivor y alegría que donan los divuyt anys.
Algun cop qu'altre, arribava a baix tota sofocada ab los colors més vius a la cara y's distreya enfilant l'agulla; mossegava'l cap de la seda, tornava a probar y també l'errava, per que en comptes de fixarse en l'agulla que tenía a l'alsada dels ulls, seguía ab la vista a l'Andalet, lo fill de la María, vehins seus, que se n'anava carrer avall, y al trencar l'Ar-