Aquesta pàgina ha estat validada.
49
tristeta
rer no hi hagués ningú, y més de quatre noyes s'estavan al llindar de les botigues, y algunes per les finestres, per conseguir no més una mirada, y ell may decantava'ls ulls a cap indret.
¡Tan alabat, tan guapo y tan desdenyós per ses enamorades, emprendarse de la Tristeta! «Quíns miralls de món!» deyan les velles que ja eran fòra d'aquestes angunies y desenganyades per la experiencia.
* * *
La pobra Tristeta, qu'ignorava les murmuracions del barri, casibé l'estemordía qu'un galan tan desdenyós y tan alabat per tot arreu se hagués adonat d'ella; y's capficava a copia de pensar, y en lo mes que tot reviu y s'alegra, en lo Maig enamorat que tot canta, ella parà sos cants.
Lo Regalat li robava la pau.
