Pàgina:Noveles (1906).djvu/65

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
61
tristeta

Com se frisava si a les cinch no havían arribat! Cad'any tenían lo mateix altercat y cad'any donava la cita mitj'hora més aviat per rescabalar la tardansa, y en sent lo día, li comparexían si fa ò no fa una hora més tart que la convinguda. L'entrada que'ls hi feya era per escoltar: — Alsa, toca-sons, fa un'hora que'm migro esperantvos. Ja us ne podeu entornar, les hi posaré de paper les flors. No son pera mi aquestos desassossegos.
 — Oh, que daxonses, que la riera, que de mitja nit que caminem…
 — No n'hi hà de rieres; fa dos mesos que no plou; no teniu punt ab rès, vèusho aquí. Entrèu, que farèu caxaló si haveu sortit a les dotze de Sant Climent. —


* * *

 Posava les flors als gerros del altar y guardava les demés pels senyors del Monte y'ls convidats; omplía de ginesta les torretes del Presbiteri y se'n anava a trasmudarse, dexant la Iglesia feta un incenser d'olors boscanes.