Pàgina:Noveles (1906).djvu/67

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




VII


 No era trist lo terrat per que hagués perdut son natural aspecte…
 La porta del quartet de la modista, com abans, estava tancada tot lo día. La matexa bellugadissa de roba estesa's veya en les cordes dels terrats vehins, enlluhernant ab sa blancor vivíssima axís que'l sol hi batía.
 Lo panorama era'l mateix, mogut y alegre, ab los milers de colomars que's descubrían fins allí hont allargava la vista, ab lo tràfech seguit de pujar y baxar a voladetes les parelles prenent lo sol, ayrejantse, fugint dels dominis del home per cortejar a pler y dirse qui sab quantes fine-