Pàgina:Noveles (1906).djvu/82

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
78
emili vilanova

me vaig casar, tots los pastissers de la Ciutat van treballar per mi; no me'n refio del forn de Sant Jaume. A Cuba no més, en Tomasino se'n va dur ab la seva fragata dos baguls de lleminadures: fins los negres y tota la mulatería varen fer vuyt díes de festa, menjant sempre borregos y carquinyolis. Nosaltres tenim molts compromisos en mar.
 — Donchs, quan jo'm casi, — va saltar en Llansa, que no's dexava vèncer per ningú, ni pel seu jefe, — tots los negritos y'ls que tinguin tan sols la cara confosa, vull que baxin a bodes; en que's pari la feyna en dos ingenios. Vull tenir lo gust de que sàpigan què cosa es menjar tortell de duro, del día, y del forn de Sant Jaume. ¡S'ha acabat!
 — Los hi tindràs de fer ab sopes; no'n volen de talls grossos a la boca; ja la tenen prou embrassada; y després, se pensan que se'n burlan pel defecte dels llavis; — li contestà un ribero que sempre li saltava al reparo de les seves exageracions per desmentirlo d'una manera dissimulada.