Pàgina:Noveles (1906).djvu/89

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
85
tristeta

l'escala inferior. Qu'aquexa cuyna francesa, molt meritosa, sía posada en lloch tan empinat com vulguin; però may demunt la nostra qu'ab la sola olor retorna'ls desmayats, nodreix als convalescents y'ls hi dona forses; cura'ls llemenchs; sosté als magres y'ls habilita per major prosperitat; escampa colors que no perden; y finalment, gasta llart que no fa mala flayre com la mantegota, untura de rodes y clavies y altres moviments de maquinaria.


* * *

 De la famosa Italia, que tant ha donat que dir y celebrar per sos cuyners entesos, fugiren uns quants, los més fins y ensinestrats, qu'en lo seu ordre venían a ser tenors de rebostería, escapantse del jou dels Tudeschs que se'ls hi menjavan sos millors plats, consumían a troques los macarronis indefensos y ademés los maltractavan. Y s'establiren aquí, al cor de Barcelona, y desde'l Sabre al Falcó rendían vassallatge a les mongetes ab llomillo, logrant imitarles