festas poéticas, en especial pera solemnisar la festa d' alguns Sants, ús que veyem aprés conservat en los temps mes famosos de la poesía castellana; y de la qual tradició ha durat, al menys entre nosaltres, alguna petita mostra fins molt aprop dels nostres dias [1].
II.
POETAS L' ESCOLA CATALANA.
No-m fos present de conaixensa,
Si be n' i viu qu' us fos creença
Que no 'ls conech sino per fama...
Yo fiu mos grats als pus antichs,
E' ls altres tots.....
Ara comensarem á parlar de tots los poetas que fins avuy coneixem poch ó molt, donant per suposat que 'n aquest dictat escrit ab cuita y pera lloch estret, haurem d' anar curts en moltas cosas y ométrer coments, autoritats y glosas [2]. A mes eixa part segona ha de ser expositiva ó com ara diuhen ab terme escolástich, objec-
- ↑ Pera trobar noticias ó mes ben dit indicis de semblants festas veja 's lo que 'n son lloch y temps dihem de Sors, Valmanya, Ferrando, Puentull, Obres é troves de 1474, Vilaspinosa, Lull, Vinyoles, Loiz Roiz, Solivella
- ↑ Los documents biográfichs, part los havem cercat y trobat en diversos llibres historials, quasi tots estampats, part los havem presos de Torres Amat (que pensam los rebé de P. Bofarull), Fuster y Cerdá. La major partida de las obras poéticas se trovan en los dos Cansoners dits de París y de Saragossa per custodiarse ara 'n estas ciutats (del primer coneixem las mostras donadas per Tastu apud Torres Amat y Ochoa y alguna de mes, lo segon l' havem examinat personalment) y del altre M.S. intitulat lo Jardinet de Orats, que tenim á Barcelona.— De las faltas de regla en l' ortografía, salvant alguna lliscada que acás tingam, se 'n deu culpar no tant als poetas com als escribans dels cansoners, que posavan, per exemple, a per e en moltas sílabas sens accent ó tó, y s sola á las finals en rs, una cosa y altre conforme á vulgar pronunciació, y també moltas vegadas per contrari excés posavan e per compte de
