Disén, tractán | fassén tot mal barat
Ab lo cor falç | e la ma trop escassa.
6De cor pregon | deuriem advertir
En l' estat d'om | qui tot jorn se cambia,
Que 'l ric es baix | e 'l baix pren manantia,
E 'l fort es flac | e 'l flac sab enfortir;
E 'l jove sa | dolor breument l' abrassa
E mor ten leu | co 'l vell despoderat
E 'l vell mesquí | fay lehó de son gat,
E pense poch | en la mort qui 'l manassa.
7Deu sap perqué | lexa mal hom regir,
O folls o pechs | e los bons calumpnia,
Que tal es bo | com no te gran batllia
Qu 'es fer e mals | si-u [1] pot aconseguir;
E tal humil | quant es monge de Grassa
Qu 'es ergullós | quant a gran dignitat;
E tal regeix | una nobla ciutat
Fora millor | a porquer de Terraça.
8Qui be volgués | a Dieu en grat servir
E z [2] en est mon | passar ab alegria
Tot son voler | a Dieu lexar deuria
E no pas Dieu | a son vol convertir;
Car Dieus sab mils | a que tany colp de massa
Per acabar | o qui tenir plagat,
Per esprovar | o fer sa voluntat
De ço del sieu | e que-s rahó que-s fassa.
- TORNADA.
Del Payre Sant | ay ausit quan trespassa
D' aycest exill | al juhí destinat
Que ditz: «er fos | eu un bover estat
Qu' onor del mon | a peccatz embarassa.»
- ENDRESA.
Heu Peyres March | pregui Deu que luy plassa
Donar-me cor | e voler esforçat
Que s ab plaser | pendrá l' adversitat
E sens ergull | lo be que breument passa.
