Franci Bussot | perque vui ha justada (l. ajustada)
Es á dir, que Franci Bussot congregá un consistori perque 'ls poetas planyessen son dolor.
Te dos dansas sens retronx y una cansó retronxada ab eixos dos bordons:
Matau-me tost | e no-m fassau penar.
Las obras de Sors mostran que fou passionat d' un afecte quimérich per una donzella que 's feu «saror de Pedralbes» escrivint llavors lo poeta una «Sparsa» ab tornada que deya:
Dieu si-us platz: | ¿podeu metre-m en via
D' aquest mon cor | qui m' es poch ha fugit;
Car io no 'l trop | tan vo 'l deman tot dia?
E donch digau, | si Deu vos prest l' aymia,
Car io-us se dir | qu' ell s' es de mi 'bsentat,
Huy ha vint jorns | exint jo de ciutat:
Qui me 'l retés | bonas novas n' auria.
Bons trobadors | qui-m dirá 'l loch on sia
Aquest meu cor | ab tota veritat,
Yo li daré | una anel smaltat
Se troba una resposta de Jacme Safont, altra poeta del temps [1].
Ha sentit gros, | tots pens divinaria
Hont es lo cor | qui axi-us ha fallit
E-m fa buscar | en cas 'e fora via.
A Pedralves | on tan n' es qui-us desvia
Lo trovareu | qui 'l te apresonat;
- ↑ Sors te una cobla poch neta contra est mateix («per Jacme Safont») «Tonquets (l. Ronquets) amichs | pus axi s' abandona» ahont parla del «ferm bombardejar» de Safont.
