Compta la defensa que feren los cristians, recordant de vegadas als de la nostra terra.
Y als catalans | ab furïa mortal
Per aquell moll | astrassant mameluchs,
II. Lo Conort d' EN Francesch Ferrer «O be 's dezpit o gran dolor» (Rims appariats). Surt lo poeta molt enfadat del palau real ahont los cavallers s' alababan de llurs amías y 's gita al llit desconsolat: mes llavors se li presentan molts poetas del seu temps y dels antipassats que 'l conortan, parlant mal de las donas. Lo rey ho sap y 'ls fa agafar com á maldients, mes Bocassi y Servarí (de Girona) los fan trobar gracia devant del rey.
Fora de Bernat del Vet Adorn (de Ventadorn) provensal, tots los demés poetas son catalans: Mossen Jordi, Mossen Corella, Ausías March, Mossen Sentellas, Masdovelles etc.
III. Cobla devinadora de Francesch Ferrer a Valterra: «Huyt letras son | e la meytat vocals» es una endevinalla del nom de Catarina. Hi ha la resposta de Valterra [1].
Bernat Miquel visqué 'n temps de N' Anfós V; no sabem si era lo qui en 1394 fou elegit per la nova reyna com á un dels seus consellers, ó un fill d' aquest.
I. Obra encadenada solta en llahor del rey.
Tot comprenent | e per si 'ncomprensible,
Genolls ficats | estich lahors donant
Com ha format | rey tan inconnesible
- ↑ Aquest fou segurament Valtierra, poeta natural de Navarra, del qual en un Cansoner castellá hi ha nou obras anomenadas canciones y dezires, sis d' ellas en catalá, una ab lo títol de «Via fora sacramental» y altra ab lo de «La confessió»
