(Chartier), Mixaut (Michaud), Micer Otto; de catalans: Mossen Jacme March, Vilarrasa, Martí García, Mossen Arnau March, Mossen Jordi, Francesch Ferrer, Francesch de Mescua [1], Johan de Castellví, Febrer; de castellans: Johan de Torres, Johan de Mena, Johan de Duenyes, Sentaffé [2]. Las coblas son veritablement dels poetas citats, com se veu en que la mes gran part son conegudas per altres cantons.
Te també dos Lays: lo un en bordons de 11 y 7 sílabas sense tornada y l' altre que comensa:
Qui volrá veure un pobre stat
Del pus leyal enamorat
Pus trist e pus desventurat
Qui jamés fos,
Se llegeix una epístola en prosa ab la rúbrica: «Resposta feta per Mossen Torroella al Comanador Rochabertí castellá d' Amposta, ahont hi ha aquest respós de dansa:
Pus no-m consent sperança
Fi de mos mals esperar,
D' asó que no 's pot cobrar
Te moltas altres obras catalanas, comunment ab lo senyal: «Be de mos mals:» «Lahors de P. Torroella;» «Conort e notificació de la mort de la senyora;» «Complanta de la mort » (fet de trossos de Ausías March). També te diversas composicions en castellá. Algunas vegadas se troba anomenat Pere Torrellas.
- ↑ Eix poeta en llengua catalana sembla que era del lloch de Mescua ó Amescua del regne de Navarra, y si es aixís, ja 'n tenim dos d' aquest regne (veja 's Valtierra en una nota del article de Ferrer) que usaren lo catalá com llengua poética, a semblansa d' alguns aragonesos.
- ↑ Aquest y algun altre de dits poetas en llengua castellana (encara que de vegadas la barrejavan de catalá) eran del regne d' Aragó y han sigut erradament comptats com poetas de llengua catalana, sols per trobarse en aquest' obra de Torroella.
