Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/215

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


(Chartier), Mixaut (Michaud), Micer Otto; de catalans: Mossen Jacme March, Vilarrasa, Martí García, Mossen Arnau March, Mossen Jordi, Francesch Ferrer, Francesch de Mescua [1], Johan de Castellví, Febrer; de castellans: Johan de Torres, Johan de Mena, Johan de Duenyes, Sentaffé [2]. Las coblas son veritablement dels poetas citats, com se veu en que la mes gran part son conegudas per altres cantons.
 Te també dos Lays: lo un en bordons de 11 y 7 sílabas sense tornada y l' altre que comensa:


 Qui volrá veure un pobre stat
 Del pus leyal enamorat
 Pus trist e pus desventurat
 Qui jamés fos,

 Aquest meu lay tint de dolors etc.


 Se llegeix una epístola en prosa ab la rúbrica: «Resposta feta per Mossen Torroella al Comanador Rochabertí castellá d' Amposta, ahont hi ha aquest respós de dansa:


 Pus no-m consent sperança
 Fi de mos mals esperar,
 D' asó que no 's pot cobrar

 Lo remey es oblidança.


 Te moltas altres obras catalanas, comunment ab lo senyal: «Be de mos mals:» «Lahors de P. Torroella;» «Conort e notificació de la mort de la senyora;» «Complanta de la mort » (fet de trossos de Ausías March). També te diversas composicions en castellá. Algunas vegadas se troba anomenat Pere Torrellas.

  1. Eix poeta en llengua catalana sembla que era del lloch de Mescua ó Amescua del regne de Navarra, y si es aixís, ja 'n tenim dos d' aquest regne (veja 's Valtierra en una nota del article de Ferrer) que usaren lo catalá com llengua poética, a semblansa d' alguns aragonesos.
  2. Aquest y algun altre de dits poetas en llengua castellana (encara que de vegadas la barrejavan de catalá) eran del regne d' Aragó y han sigut erradament comptats com poetas de llengua catalana, sols per trobarse en aquest' obra de Torroella.