Mossen Bernat Fenollar nasqué de noble familia á Penáguila, fundá un benifet en la capella de S. Llorens, fou domer de la Seu l' any 1503 y en 1510 li donaren la cadira de matemáticas. Ja sabem que havia tractat á Ausías March. Encara que, segons apar, pocas vegadas trobava sol, te alguna cobla castellana y un' obra que comensa:
|
Quasi llibert | content de ma ventura |
Fenollar y Corella: Demanda de F. ab resposta de C. que lo anomena «Fenoll molt dolç». Segueix una «Obra de Mossen Fenollar trasmesa a Corella que legint-la tota diu mal y legint-la per la mitat diu be» (es á dir que si-s llegeixen los bordons enters son injuriosos per Corella y si-s llegeixen primer los I
mitjos bordons y aprés los 2
mitjos l' alaban molt).
N' Arcís ó Mossen Narcís Vinyoles, assesor de justicia criminal y després en 1492 y 94 jurat de Valencia, no havia mort en 1511. Posá en llengua catalana una gran obra de historia en llatí y en italiá. Era molt amador de la llengua castellana.
I. «Obra de Mossen Vinyoles desdenyat de sa enamorada en lengua valenciana: Pensant en vos | tresor de ma ventura». «Resposta del matix [1] á una senyora que li demanava qual era major dolor, perdre sa 'namorada per mort ó per noves amor».
II. «Cobles en lahor de la gloriosa sancta Catalina de Sena» ajustadas á la vida de la Santa per Miquel Pereç. Estampat en 1494.
III. «Omelia sobre lo psalm del Miserere» mitj en prosa y mitj metrificada.—«Obra feta per lo dit Magnifich Mossen N. V. responent á una joya que-s doná a qui millor diria quina dolor sentí la Mare de Deu etc.» Estampat en l' any 1494.
- ↑ Rastre del parlá valenciá.
