262 LO SERMÓ ,7. Tastu y Moisé traduiren literalment éventail, ventaglio ; Bofarull viento y crech que feu be , es á dir que Vayll hi es sois per la rima. ,2. Perqué hi haja concordancia oratoria, s' ha de llegir qiiasi com fa C, no sent que quaxi fos = quaix = qitasi. Prest aprayll dona bon sentit [bien dispuesto aparato, com tradueix Bofarull, no apprcteiirs de drap (!) com Tastu seguit per Moisé) y té á favor seu lo fran- cés appareil. No obstant crech preferible la llissó de A confirmada per B. Cabrall existeix encara en cátala com adjectiu ó colectiu derivat de cabra (cabrall ó ramat cabrall ; ramat de cabras). Pés cabrall degué significar pés de cabria; cabria també en cast., chevron en fran- cés, cabrella probablement en provensal (i), es á dir pés deis que aixequen les cabries, gran pés (2). ,2. Preferesch viestayll á mescayll de C que es mes etimologich. En cátala hi ha mestall y mistela. ,2. Sogaill pot ser produii per la rima en come de soga; mes per ventura existí aquest derivat. ,2 combinant B y C en tiiyt seyl vencent e giiaill y entenent per la última paraula gay surt bon sentit: tots ells (los Catalans) vencedors y alegres. Mes tal ve- gada la bona llissó es la de A entenent per vaseyagaill, vassallatge , y per aquesta paraula lo mateix coral y metall queMs Catalans volen posar al servey del Intant. També ^s podria pensar en la paraula vaixella ó en algún derivat de la mateixa estenent molt son sentit. Contra aqüestes interpretacions hi ha tiiyt que no hi aniria tan be com tot. {I) Raynouard tiaducix cahrella: mis de roñe, no's vcu per- iué. L'únich oxcmple que cita es de Ci. de Beigadan ( Cliansoneta) en lo qiial se ctimpara ab cabrella de riya un bias mal estes, an- f^ular : Del bratz nous pretz una íiga Que cabrella par de viga E portatz lo mal estes. (2j Hi ha una especie de cabria (pie fa caure un gran pes per trencar objectes metálichs; del (jual pes se pot dir literalment: " Que tot quant l'es davant tira... » Aixó siga dit per lo que puga valdré.
