Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/102

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Lo fat se pren segons l' entendre méu
tot quant es d' hom de fora la rahó
lo foll es séu é sa electió
del savi pren quant á natura déu,
no se lo fat si guarda sols la fí
ó si la fí péls mitjans mirarà,
lla donchs lo fí son esser mudará
si los mitjans pendrán reves camí.

 Tornada.
 
Mare de Dèu, hajes mercé de mi
ó fésme ser de tu enamorat,
de les amors que sò passionat
ja conech cert que sò mes que mezquí.


 LII.
 
A mal estray es la pena estranya
é lo remey hauria ser estrany,
é qui de fret mort per entrar en bany
haurá calor si aigua freda 'l banya,
é si 'l començ vé pél mig, imposible
lo mig segueix é la fi al començ,
ab forces tals amor mi amant venç
que planament lo dir no 'm es posible.

En contra mi amor es mòlt horrible
é tant plasent que 'm ha fet ser content
car devant mi tinch bé complet present
é d' altra part me puny dolor terrible,
aquesta es una dolor novella
que dins mon cap ha fet novella obra
desassentant la mia pensa pobra
que á sos mals tenia ja la orella.
 
Amor en mi fá mólt gran maravella
fermant ses lleys en temps passat passades
mes per llonch temps eren ja oblidades
per mi amor son poder torna en sella
així com Dèu miracles volch mostrar
perque 'ls juhéus fermement lo creguessen
fahent parlar los muts é que 'ls cechs vesssen,
amor li pláu que perda lo parlar.