Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/105

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Tornada.
 
Amor, amor, vostre poder es manch,
ó de ingrat ésser podeu reptat,
qual d' aquets noms voleu en vos posat
de qualsevol costat jahéu en fanch.


 LIV.

¿Hon es lo lloch hon ma pensa repose?
¿Hon serà hon que mon voler contente?
Ab escandall jo cerch tot fons é tente
é port no trob hon aturarme gose;
lo que d' abans de tot vent me guardava
ara es en mi cruel platja deserta,
vagabunt vaig la casa qui 'm es certa
treball es grant en part hon jo vagava.

¿Hon es aquell delit quant jo pensava
esser amat de la que m' entenia?
Tot mon voler y 'l séu no 'm defenía
d' amor en tant quant son poder bastava;
tots los senyals que amor donen á entendre
en ella viu no tollentne la obra.
¿Qui es aquell qu' en amor tant descobra
que no pogués d' ella sentiment pendre?

Ja res del món dolor no 'm pot defendre,
perdut es ja tot lo goig de mon viure,
à mos amichs de tristor puch escriure,
no 'm basta temps à podermen rependre;
tant la tristor afalaga ma pensa
que tot m' es trist quant puch oir ne veure
tant que 'm es grèu que jo vinga á creure
que á tristor jo puch naver defensa.

Puix que amor ab lo cor ferm dispensa
que sos delits follament los espere
é per açó del món me desespere
car sens amor tot delit m' es ofensa,
l' arma coman á Dèu lo qui 'l ha feta
deixant lo cos desastruch per mal astre
é ja no 'l plau de sos volers lo rastre
puix ab dolor, viu per ell, no discreta.