Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/108

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 LVI.

¿Que 'm ha valgut contemplar en amor
é bé sentir sos amagats secrets?
¿De mos treballs quins comptes ne son fets?
Vanament he despesa ma dolor
tot lo méu seny franch arbitre 'l he dat
lo méu jovent tot per ell he despés
fins al present no me 'n só may représ
preant un mal per bé gran estimat.

Mon gran voler ha tengut mi cegat
é fins haver en vos esperiment
mólt he tardat en sentir lo que sent
enyor lo temps que no pot ser cobrat,
en aquest temps no 'm puch d' amor clamar
sinó de vos aquí he bé volgut
havéume entés é mal guardó retut.
¿Qui es lo foll que dona vol amar?

Si enteniment ha volgut Dèu mostrar
en dona al món, d' aquell no freturáu,
si Dèu es ver del méu no desaltáu
en qualitat ab mi 'us veig acordar,
pensar no puch que lo vostre voler
volgués may res per mi no fós complit,
é sia entes axí aquell delit
que 'ls amadors de carn han llur esper.

Aquell delit que 'l arma pot haver
en contentar en amor sa gran part
per mon sentir regles n' he dat é art
als amadors freturants de saber,
è vos he vist exir del vostre seny
en mi prenent delit y en tot mon dir
é vehéu clar aquell james fallir
ans mon voler en mes que 'ls dits ateny.

¿Si 'l fort castell gent d' armes lo costreny,
com es segur lo burch sens mur ne vall?
¿E si en vos la fermetat ne fall
no es al món algú d' açó no reny?
¿Com pot amar qui no es entenent?
¿Com será ferm lo qui es tremolant?
Vos entenent ferma vos variant,
de tot dich ver, mes de ferma jo ment.