Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/117

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


E donchs si 'm dolch lo dólrem es degut
com veig amants menys de poder amar
é lo grosser per abte veig passar
amor lo fa no ésser conegut,
é d' açó 'm vé piadosa complanta
com desamor exorbe ma Senyóra
no coneixent al servent qui la adóra
ne vol pensar quina es sa amor ne quanta.

No com aquell qui son bé ha perdut
met en arrisch si poría guanyar
á vos amant que 'm volguesséu amar
deliberat no só en amor vengut
tot nuu me trob vestit de grossa manta
ma voluntat amor lam te penyóra
açó de que mon cor se adolóra
es com no véu ma fretura ser tanta.

 Tornada.

Lir entre carts, ab Milans caç la Ganta,
y ab lo Branchet la Llebre voladóra,
assats al món cascuna es vividora
é mon pit flach la pássiq de rams canta.


 LXIII.

¿Qui será aquell qui en amor contemple
com jo qui sent los delits hon abasten?
¿Qui son aquells qui dolça l' amor tasten
é juntes mans l' adoran fora l temple?
Jo só tot sol aquí natura estreny
á no poder als ferne pus entendre
si no amar é volentme 'n defendre
no 'm vol seguir en res á fér null seny.

Si 'm don solás crehuen cert que jo l' feny
sinó hi acull amor al delit pendre
les potestats del cel han volgut vendre
é fér catiu de mon voler lo seny,
no 'm repte algú car tots veig solaçar
segons cascú sa qualitat requer,
qui en aquest mon honor vol é diner
tingas esment ja té causa d' errar.