En tots aquells hon gran amor no penja
son giny no pot de vergonya ne força
á mi é pochs á son voler nos força
lo méu voler los meus enemichs venja,
aquest voler desig y amor sostenen
causa d' aquests sóu vos á qui se 's guarden
creure no puch vostres sentiments tarden
en descobrir los mals que per vos venen.
Tornada.
O foll amor, aquells dolors sostenen
qui cerquen fi hon la fi no pot ésser,
de llur treball no 's mostra res en ésser
é son aquests los qui de vos s' encenen.
LXVI.
Lluny es lo temps que mon goig es complit
en lo eseuart del que he desijat
car vist he çó d' hon era desperat
é mòlt pus bell que dins mí no fon dit
més de present caych en dolor no lenta
fort es é tant que 'l camp me fa mudar
torbat del tot mos passos en antar
é trob remey mes de mi no s' absenta.
Si com l' eixorch qui á Dèu no esmenta
que li 'n don fills assesats é adrets
é quants los véu ésser folls é contrets
nova dolor devam se representa,
n' ha pres á mi qui tostemps desigí
dona servir hon cabés tot mon alt,
é quant la veig, mon cor se jau malalt
crehent de cert que no 's dolrá de mi.
De gran tristor dolor sobrant me vé
que 'm cal fugir de cascun lloch escur
é de gran pór ma pensa féu tal mur
que 'ls pensaments danyosos li deté,
é son aytals que si d' ells no 'm defén
bé enfortint ma força mal defesa
tots entrarán sients á taula mesa
tremolar sent ja mon enteniment.
