POCHS autors hi haurá, que com Ausias March, sigan tan celebrats y coneguts, y cuals obras ho sigan menys dels literats, semblants à las despullas mortals del home que ‘s confonen ab la terra, mentre l‘ ànima viu en la mansió dels justs. Per molt llarch temps se consideraren los cants del trobador valenciá mes bé com, objecte d‘ erudició que de poesía, com un de tants imperfectes y rústechs monuments, mes curiosos per l‘ historia del art en s‘ infantesa, que admirables per sas veritables bellesas. Model segons alguns de la natura, y segons altres imitadador del gran Petrarca, pero molt inferior á ell á judici de tots, son nom anaba enllassat al del llorejat poeta com los d‘ Enni ó de Sili Itàlich al del autor de la Eneida; y encar posteriorment al regoneixement del Gay Saber com poesía, s‘ ha deixat comfós á Ausias ab sos demés companys, sens reparar en sos fets individuals, y de asenyarli lo lloch que li pertocava, creyent sens dupte que no era prou per qué sa gloria passes á esser una gloria nacional y per qué mereixqués mes que fixar los ulls en sas obras ó mantenir la vanitat d‘ alguna provincia. Y ab tot això es potser l‘ únich poeta de que nos reste un llibre complert de poesias; y sos versos objecte molt temps d‘ admiració, que tantas voltas van mereixer esser impremptats y traduhits en moltas llenguas, sos versos que un cardenal estranger portava sempre á sobre com Aleixandre los d‘ Homer, y qual lectura lo bisbe d‘ Osma, mestre d‘ desgraciat prímcep D. Carles empleyava per calmar la alborotadisa infantesa del hereu de Felip II, de qui van mereixer una mirada, encar que no fos mes que per aprovar ó corretgir lo fallo d‘ altres segles, dels quals lo present tatxantlos no una sola vol
