Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/137

No puch amar é menys ésser amat
é no 's pot dir que seria si fós
estat es ja home vell amorós
é majorment si 'n fon en temps passat.
Dèu guart á mi é donem mort abans
que tornar lla hon tot lo temps perdí
puix que 'm fall ço perque amor fallí
a fi no 'm plau é mòlt menys los mijans.

Dels actes folls d' hon tot hom reb engans
qui 'n déu ésser á mi aquell espant?
Quant jo m' afin açó imaginant
jovens disposts si amen tinch per vans.
¿Donchs que fará qui amor no l' acull
en son hostal per ésser grosser vell?
Valenciá de tal cas no s' apell
en ell é tals las follias recull.

En contra amor no puch haver ergull
que totalment en breu lo met á part
mes los méus senys forans tinch de sa part
perqué 'ls dins prench é dels de fora vull.
O tu recort, no 't recorts bé algú
é del present perda l' imaginar,
é tu mon ull res no vulles mirar
lla donchs lo toch no fará mòlt sens tu.

Puix no 'm serveix al que vull fer algú
é pláulos çó que no 'm plau que 'ls plagués
si del que 'ls pláu jo puch ésser defés
de llurs delits soferre ser dejú;
léixem en pau qui no 'l plau que 'm ajut
car si no 'm nóu per temps perdrá 'l poder
puix no faré lo que m' es leig de fèr
en aquest temps l' hábit será perdut.

Del lloch hon es mon esforç prech qu' es mut
no pas del cor puis li es natural
vulía mudar tot lo accidental
é guanye çó que per colpa ha perdut.
De mals delits es volgut ser nodrit
perquè 'm trob huy mes que la cera moll
donantme tal delitamènt que 'm toll
tot quant dech fèr que tost no 'm torn delit.