Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/157

Tant com en mi es y fon soportable
de contrastar é vencre la batalla
jo he complit dins mi sentint baralla
tal que no 'm fon un altre comparable.
Jo desig tant com lo cor me soporta
é per aquest delit á mi ahire
puix la que am ab grat y desgrat mire
torbat me sent costum passat no 'm porta.
Jo am é 'm dolch conexent mi que ame
d' ella m' delit é mes com la desame.

Los bens que hi sent en ella amarm' empenyen
é los seus mals per avorrir no basten,
é son tan grans é tant á mi contrasten
que moltes veus al bens d' amor estrenyen,
no passa molt que amor los empara
é fa qu' oblit les perdó sa gran falta
ira no mor mes está com malalta
mentre amor te gran força encara
Quant ira 's mor amor de mi 's desterra
romanch en pau com entr' ells no há guerra.

D' esperiment no passe gran fretura
jo se 'l amor e 'l ira com 's avenen
dins 'l amador e de quant aquell penen
de tal dolor que no sofir mesura;
si amat só, dolor será ma vida,
si desamat al risch será mon viure,
mes tost seré de mal ó be deslliure,
breu será en mi la batalla finida.
Esser amat es dolor mentre visca
mes lo desig sens consell mi arisca.

¿Qui es lo foll qui en contra amor 's ergulla?
Segurs son d' ell los morts y 'ls no sensibles
mes no alguns qui son d' amor passibles,
qui vol ser fort de la carn se despulla.
En mi he vist un singular exemple
quant he pensat d' amor del tot estorcre,
contra mi veig camí que no puch torcre
portatme en part hon jo si be contemple.
No puch dar pas plahent á mon coratge
ab cor irat vaig fahent mon dampnatge.