Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/159

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Tots los senyals que 'l amador acaben
jo trob' en mi que no fall hu que hi sia,
per ella vinch en dolor y alegria,
tots los meus senys forans é dins ho saben;
car no veig res si no es la que m' alte
ne desig toch de ningun altra dona,
alguna véu no 'm par que sía bona,
son cos nos es bell é jo no me 'n desalte.
 Imaginant car no hi sé pus en ella
ses parts pél tot am en gran maravella.

No solament la pens haver perduda
é per açó dolor mortal m' agréuja
mes he sabut que Amor no 'm alleuja
de tot son pés mes la manera 'm muda,
é perquè jo en los deserts habite
ham fet saber que amat no puch esser
é volgra jo primer lo méu desesser
que si d' Amor jo amant no 'm delite.
 No 'm plau amar é menys que á mi amen
mes si jo am muyren los qui 'm desamen.

Jo creguí ferm que sentir no poguera
en mi amor ne 'n la persona amada
ne per la carn la hagués tant desijada
no imaginant qu' en ser amat venguera.
Un gest mostrant dona ficta honesta
é sentimént practicant d' amor acte
sens recelar ha fet en mi fals tracte
prenitme 'l cor é part alguna 'm resta.
 Lo que roman té ocupada ira
é quant se móu tot quant só á si 'm tira.

Lo gest dels ulls é de aquells la forma
fet han en mi passió mólt estranya,
per l' apetit que tot per carn se guanya
ab altre mólt que d' opinions se forma,
é d' aquest es lo tot d' ella subjecte
no sol lo cos mes tota ensemps présa
en açó es ma voluntad atésa
mólt tardament no volent tal efecte.
 No vull amar é mon apetit ama
sobre néu véig maravellosa flama.