Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/163

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Quant jo 'm acort de res qu' en íra 'n torne
si poca es, lo mèu desig se esforça,
é si es gran, la ira en mi pren força
que no imagin qu' en amar retorne.
Dubtem que am, puix son bè no designe
ans vè á temps que sa mort no m' es crua,
no prench delit en res del amor sua
é 'm plaurá bè que d' ella jo 'm fastige.
 Ab tot açó mon delit es en ella
prenèntl' en parts per lo tot de aquella.

 Tornada.

Amor, amor, jo m' done maravella
de vostres fets si degú 's maravella.


 LXXXVI.
 
Mon bon senyor, puix que parlar en prosa
no 'm val ab vos per haver un falcó,
en rims ho dich sens pòr que 'm digáu no
hoc será 'l test mes dúbtem de la glosa.
Mes ¿com será que 'l costum vostre 's mut,
puix feu començ en vos naturalmènt,
é vos apres lo complis moralmènt
perfectionant sa noble habitut?

Tots los delits del cos he ja perdut
é no atench los propis d' esperit,
é no sent mòlt de 'l ánima 'l delit
se mes no sent del de moral virtut.
Tot mon delit resta dols en caçar
perqué 'us suplich dels homens vos millor
que d' un gritant me siáu donador
tal que á vos escaiga lo donar.

Si per ma sort no puch tant acabar
compláure vull ma complexió,
é fèrme tort que 'm lluny tant de rahó
que foll amor jo torne practicar.
Mes no vull ser ociós animal,
no vulla Dèu qu' estiga fret ó moll;
mes am anar en part hon rompa 'l coll,
qu' estar segur, menys de ser be ó mal.