Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/171

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Aquell voler á que ma carn se inclina
compliment sent dels bens que Venus lliura,
é l' altr' amor que de vici deslliura
no troba lloch merexent s' amor fina.
Per est amor solament desig viure
l' enteniment d' altres bens no 's alégra.
¿Hon será donchs un amor tan antegra
qu' en ell haver de mals sia deslliure?
 Amant á mí per consemblant manera
lo méu delit cáu en aquesta espera.
 
Mon esperit contemplant se contenta,
é dintre si una persona forja
d' ella no péns braços, mans, péus é gorja,
car tot semblant altre semblant presenta.
Solament vull d' ella tant clara pensa
qu' en res de mi no fós cos secreta
abta y sabent é d' amor fós estreta
lo contra fer prengues en gran ofensa.
 De son voler volgués ésser celosa
é que per mí vers mort fòs animosa,

Mes perqué Déu l' arma de carn abriga
los fats volents contr' amor no ser solta
é per null temps rahó no lan há tolta
ans tot contrast há per cosa enemiga.
Tant es ma carn al delit inclinada
dona no veig que 'm alt, que no sospire,
en posehir sen fi aquella mire
puix voluntat hi sia refermada,
 E ma rahó de grat jo la perdria
si 'm fá esment qu' amor perdre poria.
 
Si com aquell de la pensa tant vana
qu' en aquest mòn lo be sobirán cerca
y ab gran enginy en grans delits fá cerca
é véu mòlts mals en gloria mundana,
ne pren á mi que amor destrífique
si que d' aquell contentament vull traure
si que no pot lo que 'l demant bestraure
no troba lloch hon sa influença fique.
 Lloch es no ferm hon mon desig reposa
desemparar ma esperança no 'm gosa.