Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/177

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Si com los sancts sentints la llum divina
la llum del mòn conegueren per ficta
é menyspreants la gloria mundana
puix major part de gloria sentien,
tot en així tinch en menyspreu é fastig
aquells desigs que complits amor minva
prenent aquells qui del esperit mouhen
que no 's lassat ans tot jorn multiplica.

Si com Sanct Pau Dèu li sostragué l' arma
del cos perqué ves divinals misteris,
car es lo cos del esperit lo cárcer
é tant com viu ab ell es en tenebra,
axí amor l' esperit meu arrapa
é no hi acull gens maculada pensa
eperçó sent lo delit qui no 's cansa
si que ma carn la ver' amor no 'm torba.

Prenme 'n axí com aquell Philosof
qui per muntar al be que no 's pot perdre
los perdedors llançá en mar profunda
crehent aquells l' enteniment torbassen;
jo per muntar al delit perdurable
tant quant al mòn gros plaher de mi llançe
crehent de cert que 'l gran delit me torba
aquell plaher qu' en fastig volant passa.

Als naturals no perquè ferse pusquen
mòlts dels secrets que la Dèitat se estoja
que revelats son estats á mòlts Martres
no tant subtil com los ignorants y aptes
axís primors amor á mi revela
tals que 'ls sabènts no basten á compendre
é quant ho dich de mos dits me desmenten
dant aparer que folles coses parle.

 Tornada.

Lir entre carts, lo meu voler se tempra
en çó que null amador sab lo tempre,
amor ho fá aqui plau que jo 'u senta
los grans tresors á mí sols manifesta.