Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/180

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Aquest amor per nostres senys no s' entra
é fá present al com un seny é passa
lo presentat per sos migs há l' entendre,
d' hom voler creix tant quant l' hom se delita
é perquè 'l cos en grau delitós munta
dins en l' hostal que Venus lo alleuja
totes virtuts é seny de la persona
son desijants en servitut del acte.

Cells qui amor bestialmènt practiquen
sens acollir en part delit d' entendre,
sols ab la carn llur apetit se lliga,
que sinó, brut plaher no 'ls acompanya.
Qui vol trovar amor que null temps folga
no la cerch hon lo seu poder se vença
car tota res perdent la sua causa
no es trobat d' aquell algun bon ésser.

Alguns elets en mòlt espocat nombra
aui solamènt d' amor d' esperit amen,
d' aquest amor participen ab l' Angel
é tal voler en per null temps se cansa.
Los qui amor ab cos é arma senten
amant lo cos é mes la part del arma,
grau de amor homenivol atenyen
sobre sos colls lo jou d' amor aporten.

Puis arma y cos donen ésser al home
casi forçat es aquest dos compláure
ama lo cos á son semblant conforme
ne fá reptar si 'ls infinits no cerca.
Nostre esperit á son semblant cobeja
é d' aquell tots los actes que 'n ixen
mes los volers que d' aquests composts naixen
son pus ardents que d' algun amor simple.

De la virtut es nostra vida exempta
si que lo cos venç á l' arma batalles
y 'ls pochs volers lo seny del hom no tempta
é donchs quant menys los qui gran força porten.
E tal amor lo juhí no escòlta
tant de la carn benivolença capta
ab cor segur de ventre qu' ella trempta
ses blanes mans los forts diamants pasten.