Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/185

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Res sens esguart 's d' hom propia cosa
car general es de bruts é altres arbres,
del sentiment lo brut al arbre avansa,
é la rahó al hom de aquells separa.
Donchs l' apetit ahont la rahó no 's mescla
no 's propi d' hom per be que en ell si trobe
é tant es nom com mes ne participa
é segons quant d' hom se llunya ó s' acosta

No 's dona amor ab tant egual balança
que poch ó molt una part no decante,
o l' apetit del cos mes á si tira,
ó l' arma á si per sa part se n' emporta.
Si com en l' hom un humor predomina
que no es hu que per egual les haja
é ve per temps que 's cambia 'l domini,
axí amor pratica en nosaltres.

Esser no pot que l' arma obre sola
é que lo cos sens aquella res faça;
res no fa hom que tot no hi comunique
segons ses parts del acte han semblança.
Per be que 'l cos no vulla res abstracte
é 'l esperit materials no vulla
d' ells ab duys junts puix amor qu' es diu mixte
prenintlo nom d' aquells á qui mes sembla.

L' enteniment no es d' amor la causa
mes 'l apetit de que 'ls bruts no han falta
donchs d' amor axí mateix ne senten
ab fort desig tal qu' en rábia torna.
La duració veu hom no ésser mòlta
é d' est amor los mes homens se 'n tenen
alguns tostemps altres, segons los troba
seguint amor per l' esguart que 'ls inclina.

Si en gran excés per son desig l' hom puja
tot lo compost ses potences tè preses
car segons es é á quí es amable
axí ses parts de amor les carrega.
Tirant, fluxant, creixent, minvant, fent cambis,
volent l' honest, après tot lo contrari,
aço segons se porta en fantasía
á temps volant com hóm, com brut, com Àngel.