Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/187

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Un hom es tal que ama per natura
son fill en tant que avorrir no 'l poria,
é si es foll de sos fets se desalta
perqué 'l véu tal é plé de capdals vicis,
axí amor mon pensament delita
per l' hábit pres que natura 'l repute
mes per mon tenips de sos fets me desalte
car totalmènt lo trob á mi dessemble.

Amor me pláu tant per sos actes nobles
que de per si jo l' am sens esguart altre
semblant aquell qui son bon amich ama
pèl que ha fet é no per lo que faça.
En tant me plach per delit ab les obres
qu' en mi roman tal signe ó caracte
que perdent jo l' esguart per qui amava
aquell delit am qu' en la pensa 'm resta.

Los meus desigs si de passió moven
del habit prés llur moviment comença
imaginant com aquells jo sentia
aquells jo sent é fá que jo 'ls desije
reconegut en dol me corverteixen
conexènt mi ó poder aquells rebre
sinó com veig é del passat m' acorde
ma passió no 's móu é menys per altre.

Axí com es sciença del metge
bella en estrem segons si é hom guarda
axí en estrem es la práctica letja
é tots los senys quasi fastig ne senten;
tal es amor, que 'l sèu ésser es noble
lo practicar odiós é terrible,
car l' esperit ne pren mòlt gran engoixa
é lo cos fam y en fastig volant passa.

 Tornada.

Amor, amor, qui vostre amarg no tasta
no porá dir lo dolç que en si mescla
jo bè 'n puch dir puix tinch esperiença
que de les arts es la que mes profita.