Aquell dolç tast que ab si l' acordant tasta
no es en mi mes dolor del discorde,
qui no es amat y amor d' altre cobeja
no sent gran mal puix un terme desija.
Jo sò aquell qu' en res del mòn no 'm ferme,
jo am á aquí ne mereix que jo 'l ame
é d' altra part veig obres en contrari
de vida y mort he certana paraula.
A tot mezquí un gran be no li manca
çó es de haver de mort un poch de dubte,
aquest gran be jo no se hon te casa
ne trob rahó perqué viure desije.
En contr' amor aytant jo no 'm esforçe
Que don oblit en algun be seu ficte
n' ell mes bastant si com d' abans complaure
jo so en l' estat lo cual déu tot hom tembre.
Font sos mos ulls d' aigua dolça y amarga
perqué en dolor y ab delit aquells ploren
car una es la dolor delitable,
l' altra ab aquell poch ne molt no 's acompanya.
Com, ne perqué saber açó com pasa,
no sia jo lo deidor ó mestre
tan solament á ben sentir ho baste
vinga 'l juhí als qui mes d' amor saben.
Cascuna part de si 'm dóna crehença
tal que no se rahó que la desfaça
amor de si gran rahó m' ha donada
è si desam no 'm sia dada colpa.
Ja los meus fets rahó d' home no 'ls porta
als fats es dat tot quant á mi seguesca
á res á fer á mi es tolt l' árbitre
no 'm trob res franch sinó la sola pensa.
Tornada.
O foll amor, les dolors costumades
venen per temps que no donen congoixa
si axi no fos ja no seriem homens.
¿E, donchs, perqué aquest us en mi 's trenca?
Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/189
Aquesta pàgina ha estat revisada.
