Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/201

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


No preu los bens que jo sol posehesca
car plahént res home sol no practica,
la mort no tem que lo món dampnifica
sinó que tem que cel me desfallesca.
Tot cas jo mir ab una egual cara,
res no 'm fá trist é ja mólt menys alegre
no es eolor de sobre blanch ó negre
vers mi no hi ha cosa escura ne clara.
 Tot guant amor é pór me pogren nóure
finí lo jorn que li viu los ulls clóure,
 
Segons lo cas ma dolor no es tanta
com ser requer per un mortal dampnatje
sobre tots mals la mort porta avantatje
jo 'l he sentit é de present m' espanta.
Segons 'l amor del dan no port gran signe
é volgra jo qu' en lo món fós notable
dient cascú: — «véus l' home pus amable»
é que plangues cascú mon fat maligne.
 Aquell voler causat per cosa honesta
mentres será, será mostrant gran gesta.
 
Tan comun cas, ¿perqué tan estrem sembla
al qui per fort la mort en tant lo plaga?
¿Perqué tal cas la rahó d' hom s' amaga
é passió tota sa força sembla?
Déu piadós é just cruel se mostra
tant es en nos torbada conexença
fluxant dolor primer plega crehença
mes ferm saber no es en potença nostra.
 Als que la mort tol la muller ó aymia
sabrán jutjar part de la dolor mia.
 
Tot ver amích á son ver amich ama
de tal amor que mort no la menyscava;
ans lo fornal que apura l' or y acava
leixant l' or fí, é l' als en fum derrama.
D' aquest amor am aquella qu' es morta
é tement am tot quant es de aquella
l' esperit diu' ¿donchs quina maravella
que am aquell é res tant no 'm conforta?
 Mémbram la mort é torn en ma congoxa
é quant hi só dolor pas com m' afloxa.