Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/204

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Al home bó la mort ningun mal fá
ans es mijá per hon trespassa Dèu
é si 'l mal hom morint en mal se véu
no 'u fá la mort ans pres mal com peccá.
La mort tem mólt qui viu en mal delit
car per dos mons jusa y superior
si 'l bó perdènt lo cos passa dolor
no es mólt gran pensant del esperit.

Dèu há dos móns á tot hom establit
axí com són dos natures en ell,
cascuna part espera en aquell
d' hon l' esser tráu finit ó infinit.
Al nostre cos la mort del tot confón
perdent son be lo qual es tot present
lo esperit no tem anullament
per mort reviu mes vá no sabent hon.

Los sentiments d' aquests diversos són
per be que tots aquesta mort despláu
hu tem é dol é l' altre en dolor jáu
lloch vol cascú en lo sèu propi món.
Aquest comport en mòlts veig discordar
en altres molts que 'n acort par qu' están
mes no es ver puix males obres fan
lo bon hom sol pot á si acordar

Ab vera pau lo bon hom pot obrar
no 'l mal talent car mal fi nos promet
per esta fi lo be y lo mal es fet
pél be s' ateny pél mal no 's pot guanyar.
En general hom vol y entén est bé
particular quant há dreta rahò
entén no 'l sent 'l obrant per passió,
é lo malvat no 'l sent ne 'l creu per fé.

Cascuna part de nos tira d' hon ve
la cos terreny deça vol romanir
l' arma d' aquell nos volrria partir
é lo seu be per la mort li pervé
mes tant ab dos han estreta amistat
que lo dolor pel companyó sofer
hoc fins entant que 'l mal torna en plaher
y 'l mal aquell há per gran be estimat.