Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/232

Renom d' ardit vol l' home parencer
mes no será comportat son engan
car los qui mes de tals afets sabrán
dirán qui 'n nom sobre si déu haver.
E baxamènt entre si volrán dir
hom virtuós no déu esser nomenat
mes prenedor del que no ha guanyat
entre aquells qui no 'l vehen fallir.

L' home tastart qui no tembra morir
no fahènt fruit son perill hasajar
grau de virtut volia en si posar
mes en aquest se déu mills soferir.
Puix ab perill mòlt gran de sa persóna
cuydá guanyá lo que no s' de son dret
car la virtut en lo mig lloch se met
é á los estrems per vici s' abandóna.

Guanya virtut qui son cos á mort dóna
per un gran be é de mòlts benifet
pensar no déu compte li 'n sia fet
virtut de si lo virtuós guardóna.
L' hom de cor flach meta perill á part
car son honor lluny de perill está,
é lo tastart per temps venir porá
en ser temptat é usar de Renart.

Quant dels passats llig alguns fets é guart
los per venir gracia á Dèu nos fan
com son en temps que al mòn disposts están
per grans afèrs é de cascuna part.
Especial per nostre gran senyor
qui festejant la gent ab pór lo mira,
tot gran senyor dintra son cor sospira
crehènt que ell vol ser dels senyors major.

Fortuna es sobtós cambiador
nengú no sab en son voler la tira
é lo semblant de son amor es ira
sa ira es móltes véus gran amor.
Ningú no 's pot regir per son panell
sinó que 's flachs de sa cort fora gita,
lo coratjós de sos béns lo delita
havent esforç vehént la contra d' ell.