Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/234

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


No conquerrán virtuts per gran abtesa
ne les hauran poétes per llur art,
hanles aguells metént vicis á part,
obrant virtuts per amor de bonesa.
Mes no dubtant viciosa vergonya,
mes solamént amant virtuos préu,
é l' home pech, en aquest món no séu;
é qui es lluny, lo gran delit s' alonya.

 Tornada.

Lir entre carts, tostemps faré ma ponya
que la dolor james de mi 's partesca,
en no penseu que mon cas enfresca,
car major dany mereix ma gran vergonya.

 III.

Molts homens oig clamarse de fortuna
é malehir aquella per sos actes
volent ab leys fer amigables pactes
donantlos be é que tostemps fós una.
No recordant sa propia natura
que 's l' alt baixar é lo baix muntar alt,
é qui d' açó se dona gran desalt
leixe los béns portants ab si fretura.

A Déu no plach haver del món tal cura
que no hi jaquis de terribles afanys,
pérdues son en nombre mes que 'ls guanys
en 'sguart del vert lo seny es oradura.
E l' hom girat al mundanal saber
idoles créu donanthi plena fé,
en béns mundans creu ésser complit be
volent morir solament péls haver.

Si algú pogués de fortuna haver
ab un fort clau sa roda quant es sus
forali bó anar amunt é jus
soferint mal per trobar tal mester.
Mes los metalls no han tanta vigor
que tant gran pes ab llur força retinguen
n' enginys nos fan que d' alt é baix no vinguen
los qui seurán en la falsa honor.