Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/236

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Lo vici es tant que virtuts ha empesa
é lo profit honor há tret de 'l món
en molts pochs es é poch á poch se fón
no hi ha calor contra l' fret de peresa.
Lo nombre estant de aquells que la deshombren
que ja no hi val empara de algú,
é si voléu que'us diga 'l crit comú
peresquen cells qui d' honor no s' asombren.

Als homens morts d' actes bons no deshombren,
car péls absents no ls' cal haver enveja,
pahir no 's pot aquesta cosa leja
dins los ventrells que d' enveja s' escombren.
No dant lahor al viu qui les percaça
ans fan rahon com la hi porán sostraure,
é si 'l bén fet del món no poden raure
diuhenne mal tant que lo be desfraça.

Bondat, virtut han perduda sa raça,
cossos humans han mólt disminuit,
Dèu es per nos mal honrrat é servit
é ja la mort pus estret nos abraça.
Tot quant per Déu es sus lo cel creat
há molt perdut de son propi cabdal;
saber se pert, esperimént no val,
lo viure 's curt y l' mig es tot passat.

¿Hon es l' enginy d' Aristotil trobat
d' Origines, Seneca y Plató?
¿Qui mostrarém semblant al fort Sansó?
¿Hon es tan bell com Absalon trobat?
Linceus fon qui res no 'l escapava
que no fòs vist per sa vista gentil
dins en la mar via de millas mil,
lo veure llur mes que 'l presént durava.
 
Foll es aquell qui no imaginava
que fallirem puix fall çó perqué som,
si com decau la rama é lo pom
si la rahel del arbre hom tallava.
Fallirém nos puix lo que 'ns sosté fall,
béns nostra Déu lo mon que vol finir
puix lo que 'ns te vol que vinga á perir
son poch á poch natura nos defall.