Del viure llonch ja sent lo gran repós,
que d' aquest curt lo viure avorreix,
é la dolor de la mort se parteix,
com lo qui mor compte de mort ha clós.
Lla donchs virtut la forca multiplica
del virtuós qui sa opinió ferma
en qualque part hon virtut la conferma
que sols á Dèu del esperit suplica.
Alguns passats que voluntat iniqua
los féu morir ó la opinió vana,
aquests no llóu, mes los de pensa sana
volents morir per fér llur arma rica.
Perdént un poch per l' infinit atendre,
guanyant lo goig que al fill de Dèu acosta
gran es lo be segons aquesta costa
que per la mort de tal hom s' hagués vendre.
Tornada.
Dolor é pór son bastants per ofendre
totes virtuts que 'l ánima embelleixen
los qui 'n son nets en gloria tant creixen
qu' en aquest món no poden mal atendre.
VII.
Mólt me par be que péns del altre món
puix que 'l present no 'm veda lo pensar
graeixch á Dèu com veig, mes no pas clar,
la gran error en que ma pensa fon.
Jo trobe solt lo meu enteniment
é so libert á temps del que dech ser;
mes tost llevas 'l hábit no tinch poder
mudar costum no 's fá prest en volent.
Lo qui pogués haver coneiximent
en lo començ ans del hábit format
quant fá de mal apres qu' es engendrat
é quant en nos sa forsa es potént,
guardara com se llançàs al delit
perqué no fós un filtre d' ell senyor.
Ell en l' entrar porta mólt gran dolçor
é quant entrat, ¿qui 'l traurá de son llit?
