Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/264

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Qui 'n fer viltats la pensa te vehina
é no ateny al delit del entendre,
la veritat de res no pot apendre
y esclava fá de sa rahó regina.
Delit d' hom pert qui tals delits no tasta
car hom es dit mes per la part del arma,
tot á sí pert qui de rahó no s' arma
y, en aquell, fruyt d' enteniment no basta.

A si mateix lo malvat hom contrasta
y 'l que li plau fá é lo restant deixa,
lo be jaqueix, ab tot lo mal se feixa,
si delit pren en mòlt poch temps se guasta.
Tot lo que fá li torna en contrari
é no coneix l' enemich seu qui 'l mata
y aquell qui deu portar jus la sabata
te sobre 'l cap per mòlt bell vestuari.

Prénmen axí com grosser herbolari
qui prop la mar les herbes del bosch cerca,
é com lo clerch fahènt de festes cerca
en lo troyá leixánt lo breviari.
Qui 'n aquest mòn de ser hom se contente
cerque delits que sa natura vulla,
leixant als bruts los camps é llur despulla
é sos delits no 'ls acurt ne 'ls dò empenta.

Lo delit d' hom en lo ententre s' asenta
quant veritat per aquell es sabuda:
En tal delit la sciença hi ajuda
mes no 's complint sens voluntat consenta.
En be obrar cosa de be hi electa
é que delit prenga en la sua obra,
tot quant es d' hom fá sa propia obra
si 'u fá per Dèu sa vida es perfecta.

La vida d' hom es en dolor contreta
com los pus alts delits mundans pratica,
llur estament enfermetat no 's fica
ó cambi pren, qui 'ls reb ab má estreta,
ó falleix çó per hon los delits venen,
é de si ells l' ánima no contenten
com sobirans bèns ans d' haver se tenten,
com sòn haguts ab si dolor sostenen.