trarca, feren un cult del amor, abdós tractaren un mateix asumpto ab formas semblantas; ¿qué més? l' un compongué cants d' Amor y de Mort, l' altre dividí sas cansons en dos parts, las que feu durant la vida y durant la mort de sa estimada; la analogía no pot esser mes complerta: pero si presidimt de las formas y del cos de l' obra, nos enlayrem á altra cosa, mes gran, la del esperit que l' aníma y qu' ha precidit á sa formació, veurém en tosdos homes, dos principis molt diferents. Petrarca descriu l' amor en sos efectes; Ausias s' esencia y orige: l' un distingintlo ab dificultat de s' estimada, sols lo veu encarnat en sas formas; l' altre fixa en ell sos ulls d' áliga, sorprenentlo cara á cara, sens cap forma, ab tota s' abstracció: lo nom de Laura se troba en tots los versos del poeta; Ausias una sola volta anomena á Teresa, y encar no se sab que fos aquesta sa estimada, sino vingués ha comprobarho la tradició. L' amor de Petrarca té arch, va en los ulls tapats y porta satgetas; es encar l' amor d' Anacreont; no 's lo element de vida ó de mort, lo sol resplantdent ó la flama qu' il-lumina á nostre trobador. Los versos del poeta toscá tenen lo reflexo seré y blavench del cel de sa pátria; y si acás las llágrimas guaytan á sos ulls, devallan suaus y sens fel, sens obstacle ni violencia, com un candalos riu sens escuma: Petrarca no ha dit com Ausias:
Afegim que Petrarca fou lo primer, que cantant uns ulls y uns llávis, y desfent aixís la figura de s'estimada, doná comens á aquella fatal idolatría que tants versos bons y dolents feu malbé en incens, y que materialissant y multiplicant ab lo temps lo nombre dels deus, pará en adorar cosas mes dolentas que las sebas d' Egipte; qu' ha sigut lo primer en celebrar las miradas, los desviaments, los purs favors de sa estimada, y heuse després lo celebrar altres los fingits desdenys, lo enjugassarse ab las robas, lo robo de la cinta, la permuta de las flors, y las gelosias, y lo regraciar, y los balls, y las riallas y tanta magurrafa mes ó menys ignocent, qu' han sigut per tants segles una mina inagotable; heuse aquí lo escussar sens adonarsen, las vestiduras de la respectable madonna, fins deixarla en lleujera túnica de pastora, y
