E si l' amor tanta com vull no m' entra
creixme la pór si que temént no peque,
car no peccant jo perdré aquells hábits
que son estats, perqué no t' am, la causa.
Muyreu aquells que de tú m' apartaren
puix som migmort é 'm fan que no revisca;
ó senyor Déu, fes que la vida allargue,
puix me apar que envers tú jo m' acoste
¿Quim mostrará davant tú fer escusa
quant hauré dat del mal ordenat compte?
Tu m' has donat dispossició no mala
é jo he fet del regla fals mólt corba.
Dreçarla vull mes he mester ta ajuda
ajúdan Deu car ma forsa es flaca.
Tú es primer en tota bona obra,
¿com serà donchs qui primer de tú passe?
No 't prech que 'm dons sanitat de persona
ne bens alguns de natura y fortuna
mes solament que à tu Deu sols ame
car jo cert que 'l major be si causa.
Per conseguént delectació alta
jo no la sent perqué dispost no 'm trobe
mes per saber un home grosser jutja
qual major be sus tots es delitable.
Qual serà 'l jorn que la mort jo no tema,
é será quant de t' amor jo 'm inflame.
é no 's pot fér sens menys preu de la vida
é que per tu aquella jo menysprehe.
Lla donchs serán jus mi totes les coses
que de present me veig sobre los muscles
lo qui no tem del fort lleó les ungles
mólt mens tembrá lo fibló de la vespa.
Prechte Senyor, que 'm faças insensible
é qu' en null temps alguns delits jo senta
no solamént los leigs qui 't venen contra
mes tots aquells qu' indiferents se troben.
Açó desig perqué sol en tu pense
é puscha haver la via qu' en 's dreça
fesho Senyor, é si per temps me 'n torne
haje per cert trobar ta orella sorda.
Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/287
Aquesta pàgina ha estat revisada.
