Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rian Aguiló. Mes tart, 1546 van esser altra vegada compaginadas las obras d' Ausias March en un manuscrit, fet segons diu don Lluis Carroç en un prólech fet del mateix, segons alguns antíchs códichs y las dos edicions fetas en Barcelona en 1543 y 1545.
 Existeixen algunas traduccions de nostre poeta, unas qu' han vist la llum pública, si be son rarísimas las edicions hont se troban, altras duas que encara son inéditas, alguna de las qual no se sab ahont es. Es la primera la del celebrat humanista valenciá Vicens Mariner, que transformá los cants d' amor d' Ausias en elegants y facils elegías llatinas. Aquesta traducció fou donada á la estampa en Touruay en 1633 en 8." per Lluis Pillhet, ab altras obras en prosa y vers del mateix traductor. L' original de ditas traduccions, juntament ab altres escrits del esmentat humanista, existeixen en la Biblioteca Nacional de Madrit, marcadas ab las lletras F. J. y lo n.° 19.
 Traduireu també, encar que ho ab molt acert, los versos de Ausias á la llengua de Castella Baltasar de Romaní, y després lo conegut novelista Jordi de Montemayor. La traducció del primer, que conté los cants de mort y los morals y l' espiritual, y solsament vint y sis dels d' amor, sens dupte perque no contenía mes lo códich que, segons ell mateix diu, va trobar entre una munió de papers seus, fou impresa en Valencia per Joan Navarro en 1539. La traducció de Romaní deixa molt que desitjar. La de Montemayor va donarse à la estampa en 1560, essent aquesta mes estimada per los intel-ligents que la de Romaní, no obstant tenir alguns defectes é inexactituts.
 També farém menció d' altras duas degudas l' una á Joan Pujol, prebere de Mataró, y l' altra del doctor don Arcis Aranyo y Onyate, prebere de la esglesa de Sant Miquel de Valencia.
 Respecte á las edicions de las obras de nostre poeta, son la ja omentada de 1539; altra del mateix any y de la mateixa ciutat; duas de Barcelona per Cárles Amorós, una de 1543 y la segona de 1545; altra de Valladolit del any 1555; altra emprentada per Candi Bornat, també de Barcelona, en 1560, que 's la mes correcta; la que 's te per la primera edició de la traducció de Montmajor, donada á la estampa, segons creu lo senyor Salvá, en lo mateix any de 1560; á la