Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


O, tu, amor qui ab ulls cluchs estás
quant vols partir tos amargosos dons
no compensant los mérits é rahons
ta voluntat regeix fortunat cas:
Vulles pensar l' incomportable dan
que lo mòn reb de tos fets desiguals
qui pren de tu delits degrá haver mals
é plors aquell qui degra anar trufan.

 Tornada.

Lir entre carts, les coses periran
que dintre si estan en desacort:
¿Si amor à si no guarda de fer tort
com guardará lo qui 'l serveix de dan?


 VIII.

Ja de amor tebeu james jo sia
fret ó tan calt cremat tot fins encendra.
Al qui amor los sèus estrems engendra
no sent dolor ne viu en malaltia;
qui ama poch amor poch lo contenta
no es celós, compleix lo que desija
ha bastantment fins á tan que 's fastija,
tocar se pot ço d' hon éll se contenta.
 
Fin amador dolor punt no 'l turmenta
car la mayor de mort no li es estrema
tant ardentment lo foch de amor lo crema
que tot l' es fret quant pot tocar ne senta;
Ix fora si res de si no 'l delita
si donchs delit en altre no li porta
sa voluntat envers si está morta
en la gran cort ne fá la vida hermita.

Lo pensament dels amadors cogita
si que un cos fá dels dos que mòlt se amen
los esperits dins en aquells se clamen
com l' u lo cos del altre no habita.
Tota res vá en lo lloch hon cobeja
Fugint mals trits volent bens hon reposa
m' arma que es en mi pus noble cosa
lo vostre cos qui es son centre enveja.