Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/52

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

No cesará lo meu egual talent
puix móu de part que no 's cansa, n' esfarta,
car l' esperit tot lo finit aparta
no es en cos lo seu contentament;
de vos deman la voluntat guanyada
cella qui es en l' arma infinida
la part d' amor que pot esser partida
en lo meu cor no hí es mòlt esforçada.

Si com lo foch creix la sua flamada
quant li son dats mòlts fusts perqué 'ls aflam,
ella donchs, creix é mostra major fam
com pot sorbir cosa que 'l sia dada,
ne pren á mi car ma voluntat creix
per los desigs presentats en ma pensa
é remoguts serials fer ofensa
car d' altra part ma voluntat no 's peix.

Mon pensament mostra que m' entristeix
quant entre gents estich mut é pensiu
lla donchs amor peix sos fills en lo niu
que dins mon cap ha llonchs temps que nodreix,
est es aquell voler sens algun terme
per ço amor de mi no 's partirá
aquell amor qu' en nostra carn está
no net al amor lo no cansable verme.

 Tornada.

Plena de seny, mon enteniment ferme
en ço que may amador lo fermá,
é si fallesch ver amor fallirá
millor de tots hauré nom si 'm conferme,


 XV.

Tant he amat que mon grosser enginy
per gran treball de pensá es subtil
eixant á part aquell sentiment vil
qu' en jorn present los enamorats tiny.
Sò tant sabent que se ben departir
amor d' aquell desig no virtuos
car tot desig retent nom congoxos
no es ver amor ne per tal se déu dir.