Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/54

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 XVI.
 
Tots los desigs escampats en lo mòn
entre les gents segons sort de cascú
ab trencat peu á pres van detras hu
qui es lo meu é llonch temps ha que fon.
Si com los puigs poran fugir al vent
ma voluntad d' ell poria campar
en un lloch ferm li convè esperar
ne 'l pot minvar aquell mal pensament.

En remeyar no 'm conech sentiment
si be l' afaig he jo esperimentat
per mon esforç pográ ser deslliurat
de una gran part de la dolor que sent,
amor suplich que 'm leig donar á entendre
lo sobressalt que de vos, dona, 'm ve
entenent vos quin' obra fá dins me
é com sent mort jo no me 'n puch defendre.

Passar donchs puch sens honestat ofendre
mostrant virtut com res no cast no vull
si mon desig no casta pensa cull
no 'm troben punt que res pens de vos pendre
sos moviments ningú pot esquivar
servents no son de nostre franch juhí,
donchs com será que jo fuja de mi
culpa no 'us tinch si forçat sò d' amar

Aquest amor tant se pot esforçar
que 'l amador á amar fará venir,
com es l' hom fort potent á resistir
les passions que vol amor donar?
¿Donchs, perquè jo dona so discordant
mostrar á vos la voluntat que 'us port?
Ma llengua te ma vida é la mort
lo meu poder no 'm val, essent bastant.

Si com aquell qui está á Dèu pregant
que plogués fort sens lo temps nuvolós,
vull ser amat sens dar notasiós
é no 's pot feu lo méu voler celant.
L' enteniment é calitat s' acorden
amar vos en qui es llur semblança
é los volers han gran desacordança
contra rahó en tanta part discorden