Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/61

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Savis son cells qui les festes no colen
d' aquell amor qui en les dones cau
ab deslleals sovint elles han pau
leixant aquells qui per, ben amar moren,
en recort es aquell Pau de bon viure
qui per amar sa dona torná foll
tal camí tinch soptat rompent lo coll
de tot mon dan dúbten no 'us veja riure.

 Tornada.

Plena de seny, no 'm abrejéu lo viure
car mentre visch vostra llanor s' allarga
é vos lloant no 'm trob la boca amarga
Ne tart la mà com de sus vull escriure.


 XXII.

Cervo ferit no desija la font
aytant com jo ésser á vos present
al gran repos de mon contentament
pasar no puch sinó per aquest pont,
mòlt me vé tart lo jorn tan desijat
comprat mòlt car per dolorós sospir
é tart ó breu sò cert que déu venir
si per la mort camí no 'm es tancat.

Ésser no puch d' esperança llançat
car jo 'us desig segons mon major bé
á vos deman contra mi res no 'usté
mentre 'l voler vostre 'm sia donat;
si 'l pensament llunyava sols un punt
de imaginar haver vostre voler
sens aquell tot delit no puch haver,
sinó es tot sá tost porá ser defunt.

Devant me veig de grans dolors un munt
puix ops he tant pera mon contentar
é mon voler porá mòlt menyscabar
si 'l vostre 's móu é no mostra qu' es munt
é devallant devallará lo meu
é d' alt cahent no darà poch quebrant
car tot estrem al altre estrem donant
al poch estat no par lo sensal grèu